BIOTECNOLOGIA GROGA

El terme biotecnologia groga fa referència a la branca de la biotecnologia dedicada a l'optimització de processos industrials; busca reemplaçar a les tecnologies més contaminants per altres més netes ó com es diu a l'anglés environmentaly-friendly.

L'ús d'enzims ó biocatalitzadors és un dels avanços més significaitus en aquest tipus de biotecnologia. Els avantatges del seu ús resideixen en l'alta selectivitat i eficiència dels enzims modificats en comparació amb altres enzims o processos químics. Així, els processos químics convencionals requereixen alta pressió i temperatura i els enzims, en canvi, treballen a baixa pressió i temperatures que no superen els 50ºC. A més a més, els enzims són biodegradables i molts d'ells poden actuar en medis orgànics amb alta concentració de sals. Aquests enzims s'apliquen a dies de hui a pràcticament totes les àrees industrials: farmacèutica, alimentària,química, textil, detergents, paper, etc.

Els detergens són, de fet, el millos exemple de com l'ús d'enzims disminueix els costos, perquè la neteja de roba i altres objectes requereix de molt menys energia.

Altre exemple molt significatiu és l'aplicació de la biotecnologia a la indústria del paper i la cel·lulosa. En el procés de tractament de la fusta, l'eliminació de la lignina requereix altes temperatures i tractaments amb oxígen i clor, la qual cosa produieix residus clorats molt tòxics. No obstant això, amb l'utilització de xilanases (enzims que degraden el xilà i la lignina associat a aquest), evita la producció de productes de deixalla tòxics.

Però, aquest tipus de biotecnologia és més conegut per la producció d'aliments que precisen de la intervenció de microorganismes, com és el pà, la cervessa, el formatge i els iogurts. En aquest sentit, la biotecnologia s'encarrega de la millora dels llevats per augmentar la qualitat i la velocitat de producció del produce final. 

BIOTECNOLOGIA VERMELLA

L'Objectiu d'aquesta entrada és l'explicació de les àrees d'aplicació de la biotecnologia en la medicina: 

- Diagnòstic mol·lecular y pronòstic de malalties: en l'actualitat trobem molts productes de diagnòstic, els quals s'empren per a la detecció d'agents infecciosos (com el VIH i l'hepatitis.) Així mateiz, el diagnòstic de les malalties basaddes en  l'ADN ha començat a implantar-se en la pràctica clínica per a nombroses malalties genètiques i per a la determinació de la predisposició genètica al patiment de certes malalties.

- Nous fàrmacs: la biotecnologia permit disenyar i produir noves proteïnes, les quals poden ser empleades com tractament enfront de malalties infeccioses, diabetis, desordres hematològics, malalties cardiovasculars i càncer. 

Als últims anys em començat a parlar de medicina personalitzada, basada en farmacogenòmica; aquest nou camp d'investigació consisteix en l'estudi de la resposta del pacient als fàrmacs depenent del seu perfil genòmic; açò permetrà el desenvolupament de teràpies individualitzades què milloren la seua efectivitat i disminueixen els efectes secundaris.  

-Vacunes: les vacunes clàssiques s'obtenen inactivant, atenuant o fraccionant agents infecciosos, els quals posteriorment s'introdueixen en el pacient per induir la resposta immune. La biotecnologia y la genòmica han cambiat la manera en la qual es disenyen les vacunes i han permés obtenir vacunes més segures produides mitjançant enginyeria genètica; aquestes noves vacunes contenen únicament mol·lècules aïllades què indueixen la resposta immune. D'aquesta forma eliminem el risc d'infecció.

- Teràpies regeneratives: trobem ací les teràpies cel·lulars, basades en l'aplicació de cèl·lules mare per al tractament de malalties, i l'enginyeria de teixits, què consisteix en la construcció de sustituts biològics d'òrgans i teixits al laboratori. Les cèl·lules mare emprades a les teràpies cel·lulars procedeixen o bé de teixits adults, o bé de teixits embrionaris. Aquest tipus de teràpies encara estan en vies de desenvolupament, degut a la dificultat en el cultiu, diferenciació i administració de cèl·lules mare. 

- Terapia gènica: consisteix en la introducció de material genètic en les cèl·lules d'un ésser humà per prevenir ó guarir certes malalties. No obstant què aquestes teràpies permetrien revertir la malaltia permanentment, encara queden massa interrogants al respecte de la seua eficàcia i seguretat. A dies de hui, no existeix cap teràpia gènica aprovada. 

BIOTECNOLOGIA VERD

Com ja vaig comentar a l'entrada anterior, trobem diferents tipus de biotecnologia. En aquesta entrada, doncs, desenvoluparé les aplicacions de l'anomenada biotecnologia verd, que és aquella que empra majoritariament plantes; dins de les aplicacions biotecnològiques en aquest camp d'investigació, ens trobem tres àrees diferenciades: 

• La Biotecnologia alimentària, què utilitza tècniques y processos que empren organismes vius o les seues substàncies per a produir o modificar un aliment, millorar les plantes i desenvolupar microorganismes què intervinguen en la seua elaboració. Els exemples de biotecnologia verd més coneguts són la producció de nou aliments funcionals, com són els probiòtics i prebiòtics, la seguretat alimentària, etc.

• La Biotecnologia agrícola fa referència a l'aplicació de tècniques biotecnològiques per a la millora dels cultius. Un exemple és la utilització de l'enginyeria genètica (plantes obtingudes al laboratori) amb l'objectiu de defensar els cultius de l'atac de plagues, protegir-los del fred i de la sequera; també estalvia la utilització de biofertilitzants para el crexement de las plantas.

• La Biotecnologia ambiental aplica els processos biotecnològics per a la protecció i restauració de la qualitat del mediambient. Actualment, una de les principals aplicacions de la biotecnologia ambiental és la neteja de la polució, aigües residuals, purificació de l'aire i gasos de deixalla; aquestos procediments són coneguts en conjunt com processos de biorremediació (ús de sistemes biològics per a la reducció de la pol·lució de 'aire i dels sistemes acuàtics i terrestres).Cada vegada més, la industria estè dessenvolupant processos en esta àrea de prevenció, amb la finalitat de reducir l'impacte ambiental.