BACTERIS I ARQUEGES

Bacteris i arqueges

Els bacteris són microorganismes procariotes (no tenen el nucli definit ni presenten, en general, orgànuls membranosos interns) que presenten una grandària d'uns pocs micròmetres i diverses formes. Les formes més comunes són: filaments, esferes (cocos), barres (bacils), llevataps (vibris) i hèlices (espirils). Generalment posseïxen una paret cel·lular i esta es compon de peptidoglican i moltes disposen de flagells o d'altres sistemes de desplaçament, per la qual cosa són mòbils. 

Encara que el terme bacteri incloïa tradicionalment a tots els procariotes, actualment la taxonomia i la nomenclatura científica els divideix en dos grups. Estos dominis evolutius es denominen Bacteria i Archaea (arqueges) . La divisió es justifica en les grans diferències que presenten ambdós grups a nivell bioquímic i genètic. 

Els bacteris són els organismes més abundants del planeta. Són ubiqües, es troben en tots els hàbitats terrestres i aquàtics, inclús en aquells ambients més extrems com en els brolladors d'aigües calentes i àcides, en rebutjos radioactius, en les profunditats del mar i escorça terrestre. A banda, tenen un paper ecològic molt definit e imprescindible per al desenvolupament dels cicles naturals de la terra; a més a més, moltes d’elles son necessàries per a la vida de molts éssers vius (inclosos els humans) tot i que algunes son patògenes.

Les arqueges són un grup de microorganismes unicel·lulars que, igual que els bacteris, tenen morfologia procariota i encara que són bastant similars en grandària i forma, algunes arqueges tenen formes molt inusuals, com les cèl·lules aplanades i quadrades. Malgrat aquesta semblança visual amb els bacteris, les arqueges posseeixen gens i diverses rutes metabòliques que són més properes a les dels eucariotes, especialment en els enzims implicats en la transcripció i la traducció.

Inicialment, les arqueges eren considerades totes metanògenes o extremòfiles que vivien en ambients hostils tals com a aigües termals i llacs salats, però actualment es troben arqueges en els més diversos hàbitats, tals com el sòl, oceans, pantans i en el còlon humà. Actualment es consideren una part important de la vida a la Terra i podrien exercir un paper important en el cicle del carboni i en el cicle del nitrogen.