MÈTODES DE CULTIU

Un dels sistemes més importants per a la identificació de microorganismes és observar el seu creixement en substàncies alimentàries artificials preparades al laboratori. Aquest material s’anomena Medi de Cultiu.

Per al correcte creixement dels bacteris, fongs, llevats i altres microorganismes el medi de cultiu ha de tindre unes condicions de temperatura, humitat, llum, pressió d’oxigen (en cas de microorganismes aeròbics) i alcalinitat adequades per a cadascun. A més a més, ha de contenir nutrients i factors de creixement necessaris. Cada microorganismes posseeix unes característiques de cultiu concretes; però aquesta raó, trobem medis de cultiu tan diferents com agar, sang completa, sèrum, bilis, etc. En alguns casos també s’afegeixen indicadors al medi amb l’objectiu de detectar la formació d’àcid o el creixement de bacteris no desitjats (contaminants).

Podem trobar diferents tipus de medis (imatge), depenent de l’ús al qual van destinats:

-       - Medis generals: la característica principal d’aquestes medis és què permeten el creixement de tot tipus de microorganismes (medis molt complets).

- Medi selectiu: posseeix característiques especials que únicament permeten el creixement de una espècie o grup determinat.

- Medi diferencial: permet el desenvolupament de diferents organismes però permet la selecció de un en concret pel seu metabolisme, respiració, etc.

- Medi de enriquiment: conté els nutrients necessaris però suportar el co-creixement de dos o més microorganismes de manera controlada.

- Medi mínim: solament permet el creixement de un tipus de microorganisme degut a que els nutrients del medi es troben en quantitats inferiors a les idònies.

- Medi de transport: preparat per emmagatzemar temporalment a microorganismes i mantindré la seua viabilitat.