MICROORGANISMES. UNA MICA D’HISTÒRIA

Un microorganisme és un ésser viu, o un sistema biològic, que només pot visualitzar-se per mitjà de tècniques microscòpiques. Són organismes dotats d'individualitat i què presenten una organització biològica senzilla (a diferència de plantes i animals, les quals presenten estructures cel·lulars organitzades molt més complexes) .

El concepte de microorganisme no té cap implicació taxonòmica o filogenètica atés que engloba organismes unicel·lulars i pluricel·lulars no relacionats evolutivament entre si, tant procariotes com eucariotes , una part de les algues i els fongs, i inclús entitats biològiques acel·lulars de grandària ultramicroscòpica, com els virus o els prions. Estos últims generalment no són considerats éssers vius i, per tant, no són microorganismes en sentit estricte; no obstant això, també estan inclosos en el camp d'estudi de la microbiologia.

Però, des de quan tenim coneixement de l'existència d'estos microorganismes? Doncs bé, ja en el segle XVII van començar a estudiar-los. Antonie van Leeuwenhoek (1632-1723) i el seu contemporani Robert Hooke van ser els primers a observar els microorganismes, utilitzant microscopis de disseny propi. En 1665 Robert Hooke va descriure les observacions realitzades pel microscopi en el seu llibre Micrographia i va encunyar el terme de cèl·lula. Estos descobriments foren fonamentals per començar a entendre processos que abans eren un misteri, como ara com el raïm podia convertir-se en vi, com la llet es transformava en formatge o bé per què els aliments es deterioraven. Tot allò, junt amb els descobriments posteriors, acabaren amb la creença antiga de què la vida apareixia espontàniament a partir de substàncies mortes.

Als segles posteriors es van dur a terme alguns experiments importants per l’avanç de la microbiologia:

- Lazzaro Spallanzani (1729-1799) va trobar que bullint caldo matava als microorganismes que es trobaven en ell i que els nous microorganismes només podien instal·lar-se en un caldo si este s'exposava a l'aire.

- Louis Pasteur (1822-1895) va ampliar les troballes de Spallanzani per mitjà de l'exposició de caldos bullits a l'aire, en recipients que contenien un filtre que evitava que qualsevol partícula arribara al mig de creixement, i també en recipients sense cap filtre, que admetien aire a través d'un tub corbat que no permetria que les partícules de pols entraren en contacte amb el caldo. Va observar que res creixia en els caldos en el curs de l'experiment, la qual cosa significava que els organismes vius que creixien en estos caldos venien des de fora, com a espores en pols, en compte de generar-se espontàniament en el caldo. Per tant, Pasteur va donar el colp definitiu a la teoria de la generació espontània.

- En 1876, Robert Koch (1843-1910) va establir que els microorganismes poden causar malalties, per què va trobar que la sang de bestiar infectat amb àntrax sempre tenia un gran nombre de Bacillus anthracis i que podia transmetre esta malaltia prenent una xicoteta mostra de sang de l'animal infectat i injectant-la en un sa. També va descobrir que podia fer créixer el bacteri en un caldo nutrient, que causava la malaltia al ser injectat en un animal sa. Basant-se en estos experiments, va idear els criteris per a establir una relació causal entre un microorganisme i una malaltia, ara coneguts com els postulats de Koch.

L’avanç de les tècniques d’investigació al segle XX van permetre un augment ràpid sobre el coneixement dels microorganismes que fins i tot continua al present.